Notícies

Rafael Ribó evidencia davant la Comissió del Síndic el desgast democràtic que estan causant els atacs a la llibertat d’expressió i la penalització de la dissidència política

12/06/2017

foto
Debat en comissió al Parlament de l'informe: Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya

Ha presentat l'informe sobre la regressió de drets i ha respost les preguntes dels grups parlamentaris sobre el tema

Recomana que es doni compliment als pronunciaments internacionals sobre la llibertat d’expressió, la partidització de la justícia i la separació de poders

La Sentència 42/2014 del TC i la reforma el 2014 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional han modificat el paper del TC i n'han malmès la independència

El 22 de juny presentarà l'informe al Círculo de Bellas Artes de Madrid

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha presentat i debatut aquest dilluns 12 de juny davant la Comissió del Síndic al Parlament l'informe monogràfic Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya. El document, que va lliurar al Parlament a finals d'abril, s'ha presentat recentment al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i el pròxim 22 de juny es presentarà a Madrid, al Círculo de Bellas Artes. 

L’informe afirma que a Espanya es detecten regressions democràtiques que afecten els drets i les llibertats fonamentals reconeguts, tant en el marc jurídic estatal com internacional, i que tenen una incidència especial a Catalunya. Els pronunciaments d'alerta per aquests retrocessos, impropis d'un estat de dret, han traspassat l’àmbit estatal i se n’han fet ressò destacats organismes internacionals, com ara el GRECO, la Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides, que han demanat reformes per garantir la separació de poders.

Sobre aquesta qüestió, especialment evident davant del conflicte polític dels darrers anys amb les institucions catalanes, cal posar en relleu la Sentència 42/2014 del TC, que permet sotmetre a control jurisdiccional les resolucions parlamentàries de caràcter estrictament polític, prèviament no impugnables.

També ha estat un factor clau la reforma, el 2014, de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, que el dota de capacitat sancionadora. Ambdues mesures n'han canviat el rol inicialment concebut i n'han malmès la independència.

L'abús de les iniciatives penals contra càrrecs electes vinculades al delicte de desobediència i la llibertat d’expressió, com ara el cas del regidor de Vic, Joan Coma; l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, i diversos regidors de l’Ajuntament de Badalona, comporta un alt risc de desgast democràtic. D'una banda, perquè les mostres o actes de  dissidència política en un estat de dret s’haurien de poder exercir lliurement. D'altra banda, perquè aplicar el dret penal en aquests casos pot tenir un efecte silenciador o dissuasiu més propi de règims opressors que no pas democràtics.

El síndic ha recordat que el deteriorament de la qualitat democràtica no és privatiu de les institucions de l’Estat. Així, a principis del 2017 també ha iniciat dues actuacions d’ofici arran de les declaracions, com a mínim desafortunades, de càrrecs polítics catalans en què s’insinuava que el Govern disposava de dades personals de la ciutadania o s’animava els funcionaris a donar suport a l’expresident Mas, també recollides en l’informe.

L'informe també aborda la revelació de converses amb contingut conspirador entre el llavors ministre de l'Interior i l'anterior director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, qüestió sobre la qual el Síndic va obrir una actuació d’ofici, en què recomana que el Govern i les institucions de l'Estat adoptin totes les mesures per investigar el que va passar, sens perjudici de les responsabilitats que escaiguin en l'àmbit polític i penal.

Pel que fa a les interferències i deficiències en els processos electorals de 2012 i 2015, que afectaven greument el dret de vot, Rafael Ribó considera que han de tenir una resposta adequada per part dels òrgans competents (Fiscalia i juntes electorals, segons el cas).

L'informe s'ha elaborat amb la col·laboració de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i amb les contribucions singulars dels professors Joan Queralt i Joan Vintró, de la Universitat de Barcelona. José María Mena, ex-fiscal en cap de Catalunya, també ha col·laborat de manera puntual en l'elaboració del document.

Tornar