Notícies

El síndic de greuges de Catalunya defensa a Madrid el dret a la llibertat d'expressió d'opinions i mostres de dissidència política

22/06/2017

Presentació a Madrid de l’informe Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya

Rafael Ribó presenta al Círculo de Bellas Artes de Madrid un informe en què alerta del desgast democràtic que està causant la judicialització de la política a Espanya

Defensa que les mesures penals contra càrrecs electes per conflictes polítics es limitin a situacions de violència o veritable risc per a la integritat de l'Estat i que s’eviti judicialitzar la política.

Constata que la Sentència 42/2014 del Tribunal Constitucional va significar el punt de partida a l’hora d’atribuir efectes jurídics a una resolució parlamentària d’impuls polític

Alerta que l’abús del dret penal en l’esfera social i política, com en el cas dels titellaires o en el de Cassandra a les xarxes socials, comporta una agressió a la llibertat d’expressió i una regressió del dret a exercir-la

Recorda que el relator especial de l'ONU evidencia que l'Estat espanyol no ha afrontat el passat ni ha fet prou justícia en matèria de memòria democràtica

El síndic de greuges de Catalunya ha presentat aquest dijous 22 de juny de 2017 al Círculo de Bellas Artes de Madrid l'informe monogràfic Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya. A més del síndic, Rafael Ribó, hi han intervingut el magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, i la professora de Filosofia del Dret de la Universitat Carlos III, María Eugenia Rodríguez Palop.

També hi han participat Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i David Bondia, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya. Tots dos han col·laborat en la redacció de l'informe juntament amb el professor de la Universitat de Barcelona, Joan Queralt, i puntualment de José Maria Mena, ex-fiscal en cap de Catalunya. La periodista Margarita Sáenz-Díaz Trias ha presentat l'acte i ha moderat el torn de paraula.

L'informe, que ja es va presentar a Catalunya el passat 29 de maig en un acte celebrat al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), exposa la regressió en matèria de drets que s’està produint a l'Estat espanyol, i també la instrumentalització política que s'està fent del poder judicial.

El document destaca que les manifestacions d'alerta per aquests retrocessos, impropis d'un estat de dret, han traspassat l’àmbit estatal i se n’han fet ressò destacats organismes internacionals, com ara el GRECO, la Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides, que han demanat reformes per garantir la separació de poders.

L’informe denuncia la instrumentalització del poder judicial per part del Govern espanyol, especialment evident davant del conflicte polític dels darrers anys amb les institucions catalanes. En aquest sentit, recomana que es torni a la jurisprudència constitucional tradicional anterior a la Sentència 42/2014 del TC, en què les resolucions parlamentàries d'impuls polític no tenien efectes jurídics i no eren impugnables jurisdiccionalment.

A partir d’aquí, es destaca que la reforma del Tribunal Constitucional impulsada el 2015 pel Partit Popular s'ha convertit en un del màxims exponents de la desdibuixada separació entre poders a Espanya, ja que atorga potestat sancionadora al TC. Aquesta fórmula és pràcticament desconeguda en dret comparat, tal com ha posat de manifest la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, la qual ha criticat amb claredat que el TC pugui arribar a decidir la separació de càrrecs electes.

A parer del Síndic, la influència que té l'executiu sobre la Fiscalia també s’ha posat en evidència en els procediments judicials adreçats a polítics per actes realitzats en l'exercici de les seves funcions.

L’informe presentat pel Síndic també denuncia l'abús de la via penal en suposats casos de delictes d’incitació a la violència i a l’odi o per fer enaltiment del terrorisme. Pel que fa a aquest últim supòsit, el Síndic exposa exemples com el dels titellaires de Madrid o el de la tuitaire Cassandra, condemnada per fer acudits de l’atemptat en què va morir Carrero Blanco. Segons el Síndic, cal revisar la legislació vigent i la doctrina jurisprudencial per aconseguir un perfecte equilibri, amb una especial atenció a les xarxes socials, entre els delictes d'odi i enaltiment del terrorisme i la llibertat d'expressió.

Quant a les iniciatives penals contra càrrecs electes vinculades al delicte de desobediència i la llibertat d’expressió, com és el cas del regidor de Vic, Joan Coma, l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, i diversos regidors de l’Ajuntament de Badalona, el Síndic proposa buscar interpretacions possibles orientades a evitar el recurs a la via penal. Les mesures contra persones individuals, especialment quan ocupen un càrrec electe, s'haurien de limitar tant com fos possible a escenaris de violència, tumults i, en general, veritable risc per a la integritat de l'Estat. A més, defensa la possibilitat d'establir que els imputats que voluntàriament no vulguin comparèixer puguin notificar-ho al jutjat, de manera que aquest pugui continuar amb les actuacions i la instrucció sense necessitat de practicar una detenció.

Davant fets com ara la revelació de converses amb contingut conspirador entre el llavors ministre de l'Interior i l'anterior director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, tema sobre el qual el Síndic va obrir una actuació d’ofici, recomana que el Govern i les institucions de l'Estat adoptin totes les mesures per investigar el que va passar, sens perjudici de les responsabilitats que escaiguin en l'àmbit polític i penal.

També es fa referència a l’Informe del relator especial de l’ONU, Pablo de Greiff, sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, en què evidencia que l’Estat espanyol no ha afrontat el passat ni ha fet prou justícia en matèria de memòria democràtica.

Segons de Greiff, els buits més grans es manifesten pel que fa a la veritat i la justícia. "No es va establir mai una política d’estat en matèria de veritat, no hi ha informació oficial, ni mecanismes per aclarir la veritat". En aquest sentit, l'Estat ha de mostrar un compromís decidit per donar plena vigència als drets de les víctimes de violacions manifestes de normes internacionals de drets humans.

L’informe també manifesta que l’aparent deteriorament de la qualitat democràtica no és privatiu de les institucions de l’Estat. Així, a principis del 2017 el Síndic ha obert dues actuacions d’ofici arran de les declaracions com a mínim desafortunades de càrrecs polítics catalans en què s’insinuava que el Govern disposava de dades personals de la ciutadania o s’animava els funcionaris a donar suport a l’expresident Mas.

 

Tornar