Actualitat: notícies e nòtes de premsa

Eth sindic recep en Vielha es queishes des vesins d’Aran

31/05/2016

(c) Síndic

Eth sindic de grèuges de Catalonha, e proòm dera Val d’Aran, s’a desplaçat aguest dimars 31 de mai tà Vielha entà atier es queishes e es consultes des vesins d’Aran. Prèviaments, s’a reünit damb eth baile dera localitat, Juan Antonio Serrano.

Rafael Ribó e es membres deth sòn equip s’an desplaçat un viatge ar an tad Aran dempús der an 2008, en que se signèc un convèni damb eth sindic d'Aran entà recuperar era figura deth proòm coma garant des drets ena zòna.  L'acòrd establie eth compromís deth Proòm d'emplegar er aranés enes sues comunicacions e materiau de difusion, e d'elaborar un informe sus es actuacions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se reforcèc damb era signatura er an 2012 d'un convèni de supervision singularizada. 

Bères donades destacades deth nomentat Informe corresponent ar an 2015 son eth nombre d'actuacions iniciades per residents d'Aran, 13 queishes e 5 consultes. Mès dera mitat d'aguestes (10) èren relacionades damb er encastre de consum.

Maugrat qu’eth Proòm a canaus abilitadi entà presentar queishes des de quinsevolh punt deth mon, eth het d'apropar-se tàs localitats mès aluenhades dera sedença en Barcelona li permet conéisher in situ es problematiques e es conflictes dera zòna, en aguest cas des aranesi, damb es administracions e enterpreses que provedissen servicis basics.

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth Sindic expause es insuficiéncies dera politica lingüistica der Estat espanhòu en çò que hè ath catalan en encastre d’ua jornada internacionau de comissaris lingüistics

11/03/2016

(c) Síndic

Rafael Ribó lamente era manca de politiques e d'un eventuau comissionat que velhe pes drets des parlants de toti es idiòmes oficiaus d'Espanha

Es membres dera Associacion Internacionau de Comissaris Lingüistics (IALC), constituïda er an 2014 en Barcelona, s'an amassat aguests dies en Irlanda 

Ei pràcticaments entà complir per part deth Govèrn espanhòu er art. 3.3 dera Constitucion entà promòir e protegir es lengües

Eth Sindic de Grèuges de Catalonha a lamentat publicaments era inexisténcia en Estat espanhòu de politiques e d'un eventuau comissionat especific que garantisca eth compliment des drets des parlants de toti es idiòmes oficiaus. Deuant d'un auditòri integrat per defensors de drets lingüistics d'arreu deth mon, Rafael Ribó a destacat qu’eth Govèrn centrau manca d'ua politica clara de proteccion des lengües minoritàries e qu’eth Tribunau Constitucionau a evidenciat ua interpretacion favorabla e desequilibrada en favor deth castellan.

Rafael Ribó a participat aguests dies ena III Jornada dera IALC, Associacion de Comissaris Lingüistics constituïda er an 2014 en Barcelona e dera quau eth sindic ei membre fondador.

Es tèmes centraus dera jornada d'enguan an estat era evolucion legau en matèria lingüistica e eth desplegament de nòrmes mès protectores. Tanben s'a abordat era relacion entre identitat e lengua, era importància der idioma ena prumèra educacion e s'a tractat especificaments eth cas d'Irlanda deth Nòrd.

A banda deth sindic, an participat ena amassada, entre d'autes, comissaris lingüistics de Canadà, Galles o Belgica, experts universitaris d'Escòcia, Naua Zelanda e Irlanda, er ararteko deth País Basc e er exministre d'Educacion finlandés.  

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth Proòm aten es queishes des vesins d’Aran

22/07/2015

(c) Síndic

Eth sindic de grèuges de Catalonha, e proòm dera Val d’Aran, Rafael Ribó, s’a desplaçat tà Vielha, concretaments tara Escòla d’Adults, entà atier es queishes e consultes des vesins d’Aran. 

Er an 2014 eth Proòm tramitèc 15 queishes procedentes d’Aran e atenguec 10 consultes. D’aguestes, 5 queishes e 6 consultes sigueren sus politiques sociaus. Es queishes territoriaus (miei ambient e urbanisme), damb 7 queishes e 1 consulta, sigueren eth segon airau damb mès reclamacions.

Rafael Ribó e es membres deth sòn equip s’an desplaçat un viatge er an tar Aran dempús der an 2008, en que se signèc un convèni damb eth sindic d’Aran entà recuperar era figura deth proòm coma garant des drets en Aran. L’acòrd establie eth compromís deth Proòm d’emplegar er aranés en es sues comunicacions e materiau de difusion e d’elaborar un informe sus es actuacions amiades a tèrme en Aran. Aguest acòrd se refortilhèc damb era signatura er an 2012 d’un convèni de supervision singulara.

Maugrat qu’eth Proòm a canals abilitadi entà poir presentar queishes de quinsevolh lòc deth mon, eth hèt d’apropar-se as localitats mès aluenhades dera seu en Barcelona li permet conéisher in situ es problematiques e es conflictes dera zona, en aguest cas des aranesi, damb es administracions e es enterpreses que provedisses de servicis basics.

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth Proòm dera Val considère grèu e inacceptable qu'era Administracion non garantisque repetidaments drets reconeishudi

12/02/2015

(c) Síndic
Informe tath Parlament 2014

Er an 2014 a tramitat mès de 27.211 actuacions, qu'an afectat a 53.095 persones. Apròp d’un 40% correspon a politiques sociaus

Ei inacceptabla era restriccion en es drets des persones dependentes, especiauments era suspension des prestacions economiques vinculades ath servici de residéncia

Ei urgenta ua naua regulacion dera renda minima qu'arrespone as besonhs sociaus

Cau un cambi radicau en es procediments e era gestion des listes de demora

Ei incomprensibla era manca de definicion dera paubresa energetica per part dera Generalitat

Sollicite ara Generalitat que revòque totes es sancions de #Novullpagar entà non cométer un grèuge comparatiu

Alèrte qu'es regulacions anonciades en matèria de seguretat ciutadana pòden representar ua disminucion des libertats publiques e des drets individuaus

Eth pròom, Rafael Ribó, a presentat er Informe tath Parlament corresponent ar an 2014.

Es quèishes recebudi reflectissen er impacte dera crisi economica e sociau e, particularaments, er afebliment continuat qu'an experimentat es drets sociaus dempús der an 2009. Eth Proòm alèrte qu'era Administracion non pòt justificar es restriccions de drets per motius pressupostaris, que uegen de contingut es drets reconeishudi legauments. Arrebrembe eth déuer des administracions d’abilitar es recorsi de besonh pr'amor qu'es persones agen garantidi aguesti drets e destaque qu'er incompliment repetit d’aguest déuer ei un hèt molt grèu.

Cau destacar qu'apròp d’un 40% de totes es queishes e actua­cions d’ofici tramitades corresponen a tematiques prò­pries des politiques sociaus. Laguens der encastre sociau, es queishes mès nombroses pendent eth 2014 an estat es de servicis sociaus, seguides des d'enfància e adolescéncia e es d'educacion.

Eth numerò de queishes naues a creishut en un 7,4% en relacion damb er an anterior e un 60% en relacion damb eth 2010 (inici der actuau mandat).

S’an amiat a terme 27.211 actuacions entre queishes, consultes e actuacions d’ofici, qu'an afectat a 53.095 persones.

En un 97% des casi en que eth Proòm a barrat damb ua o diuèrses recomanaci­ons, aguestes an estat acceptades pera administracion o enterpresa supervisada.

Suspension des prestacions deth servici de residéncia dera Lei de dependéncia

Es modificacions introduïdes dempús der an 2010 ena configuracion e eth foncionament deth Sistèma d’Atencion ara Autonomia e ara Dependéncia an supausat ua reduccion dera proteccion deth Sistèma e un arrepè en es drets des persones. 

Moltes persones dependentes ven que, maugrat qu'es sòns besonhs s’incrementen, non pòden accedir as recorsi previsti ena Lei. Er exemple mès clar e preocupant ei era suspension des prestacions economiques vinculades ath servici de residéncia. Eth reconeishement deth dret subjectiu previst ena Lei ei vinculat ath déuer des administracions d’abilitar es recorsi de besonh pr'amor qu'es persones dispausen deth servici adequat a sòns besonhs, preferentaments, damb servicis publics o concertadi e, subsidiàriaments, damb era prestacion economica vinculada ath servici.

Cau dedicar toti es esfòrci que siguen de besonh entà hèr efectius aguesti drets, maugrat èster conscienti dera manca de compliment per part deth Govèrn espanhòu deth finançament comprometudi.

 

Cau actualizar era regulacion dera RMI

Eth sistèma que se derive des previsions normatives actuaus sus era renda minima resulte complèxe e pòc transparent, e genère incertitud sus era possibilitat d’accedir efectivaments ara prestacion. Es problèmes derivadi der increment des situacions de besonh s’agrèugen pera insuficiéncia de recorsi entà atier es besonhs basics. Per aquerò, cau regular damb urgéncia ua concepcion dera renda minima ajustada ara naua realitat sociau.

Sus er impagament des endarrieratges, son nombrosi es casi de persones perceptores dera prestacion qu'encara son pendentes de cobrar mensualitats des ans 2011, 2012 o 2013. Maugrat qu'a fins der an 2014 s’a hèt eth pagament d’endarrieratges corresponents a un numerò important d’expedients, era situacion non se pòt considerar resoluda, e res hè pensar que sense era adopcion de mesures addicionaus se pogue resòlver d’ací a pòc temps.

 

Mesures contra es listes de demora

En çò que hè a salut, es listes de demora an motivat qu'eth 2014 s’agen dubèrt quatre actuacions d’ofici. Eth Proòm considère que, a banda d’elaborar ua naua normativa sus procediments en lista de demora e gestionar-la, tanben ei imprescindible trabalhar tota ua sèria d'ahèrs relacionadi que incidissen directament en es listes de demora e que complementen çò que solament n’ei un aspecte (un temps de demora maxim). Cau era configuracion d’un nau modèl de lista de demora que incorpore es opinions des professionaus e des usatgèrs.

 

Creishen es actuacions en matèria de consum e servicis basics

Er increment des actuacions rea­lizades en airau de consum a estat significatiu. Eth numerò de queishes tramitades per possibles irregu­laritats e males practiques d’enterpreses de telefo­nia, electricitat, gas e aigua s’a multiplicat per 5 dempús der an 2010. Aguestes chifres consoliden era institucion deth Proòm coma protectritz des drets des ciutadans deuant eth consum des servicis basics.

Eth Proòm a metut er accent ena dificultat d'afrontar eth pagament des consums energetics basics a causa dera situacion de vulnerabilitat economica de fòrça larèrs. Cau incidir en reconeishement deth dret as subministraments basics a totes es persones que complisquen es requisits entà èster definides coma consumidores vulnerables segontes es paramètres que fixe era normativa des servicis.

Era manca d’aguesta definicion per part dera Generalitat ei incomprensibla, un an dempús d’auer-se aprovat eth decret regulador. Atau madeish, eth recors tath Tribunau Constitucionau contra aguest decret lei per part deth Govèrn centrau non pòt servir d’excusa entà deishar d’actuar e de cercar solucions. Eth Proòm considère qu'eth cost des subministraments des consumidors vulnerables a d'èster assumit tant peth sistèma impositiu com pes enterpreses prestadores e pes titulars damb consums excessius.

Dit aquerò, arraïtz des moltes consultes e queishes recebudes ath Proòm en matèria de consum, el Proòm considère que cau garantir normativaments eth dret as subministraments basics, independentament que siguen prestadi per organismes publics o privadi.

Era desinformacion ena contractacion, eth prètz o era facturacion des servicis de subministrament basics ei ua constanta en es queishes recebudes ath Proòm, pera quau causa recomane qu'era informacion sus es vies de reclamacion, es mieis de resolucion alternativa de conflictes e es ombudsmen existenti se destaquen en contractes, factures, pagines web e en es establiments o es oficines des enterpreses subministradores o es sòns agents.

 

#Novullpagar: un exemple de mala administracion

Eth Proòm a requerit ath Servici Catalan de Transit (SCT) era revocacion de totes es sancions impausades en relacion damb es peatges impagadi dera campanha #Novullpagar dempús que diuèrses senténcies judiciaus dèssen era arrason as demandes presentades pr'amor que con­sidèren que i a ua manca de tipicitat dera conducta sancionada.

Era Administracion a de garantir era igualtat de tracte entre toti es sancionadi, de manèra que non pòt discriminar as persones pes madeishi hèts.

Maugrat que s’an anullat totes es sancions prescrites e aquères mancades de pròva inculpatòria, era Generalitat non a revocat totes es sancions e ac a justificat en hèt que tanben i a senténcies judiciaus desestimatòries des demandes presentades. Era dualitat de decisions judiciaus permet ara Administracion dera Generalitat de Cata­lonha acuelhir-se ara mès favorabla as interessi des ciutadans.

Eth Proòm considère que s'era Generalitat no rectifique comet un grèuge comparatiu entre ciuta­dans qu'ei dificilament justificable e solament explicable per un acte de voluntat politica.

 

Legalitat e legitimitat des regulacions sus seguretat ciutadana

Er an 2014 a finalizat damb un seguit d’anóncies sus es naues regulacions en matèria de seguretat ciutadana. Se finauments se concrèten tau coma an estat anonciades pòden representar ua disminucion des libertats publiques e des drets individuaus.

Eth Proòm, d’acòrd damb es competéncies atribuïdes per Estatut ena defensa des drets e libertats, seguís damb atencion eth desvolopament d’aguestes mesures damb er objectiu d’elevar informes tàs maxims organismes de garanties der Estat e deth Conselh d’Euròpa en matèria de drets humans, per s'aguestes naues mesures entren en collision damb es acòrds e es protocòls sus drets e libertats soscriti per Estat espanhòu.

 

Es naues atribucions deth Proòm

Eth 2014 tanben a representat era assumpcion de dues naues foncions atribuïdes per lei ath Proòm. D’una banda, era Lei 11/2014, de 10 d’octobre, entà garantir es drets de lesbianes, gais, bisexuaus, transgenres e intersexuaus e entà eradicar era omo­fòbia, era bifòbia e era transfòbia, atribuís ath Proòm es foncions relatives ara defensa de drets e libertats en matèria de non-discrimi­nacion des persones LGBTI que poguen auer estat maumetudi pera actuacion d’insti­tucions, tant publiques coma privades.

D’auta banda, era Lei 19/2014, de 29 de deseme, de transparéncia, accés ara informacion publica e bon govèrn, atribuís ath Proòm era compe­téncia entà avalorar eth compliment d’aguesta lei.

 

Eth 67,4% de catalans coneish eth Proòm

Eth grad de coneishement deth Proòm dera Val a creishut dempús deth hereuèr deth 2011 enquiath hereuèr deth 2015 en quasi 9 punts e s’a situat en un 67,4%. Era avaloracion dera sua utilitat obten un 6,6 de mejana en escalèr deth 0 ath 10. Ua institucion, arrebrembe eth Proòm, que "preste un servici public e gratuït ath quau toti es que demoren en Catalonha an d'auer accés".

 

 

Tornar tar inici deth listat de notícies

Eth proòm demane que se mantengue e s'aprigondisca en modèu lingüistic actuau e denòncie era inactivitat deth Govèrn der Estat en compliment des mandats constitucionaus e internacionaus en matèria lingüistica

04/09/2014

(c) Generalitat de Catalunya
Rafael Ribó constate e avalore eth hèt que Catalonha ei un exemple de bona convivéncia lingüistica. Eth baish nivèu de preocupacion sociau que genère aguesta qüestion ac corrobor

Eth Conselh d’Euròpa elògie era situacion des drets lingüistics en Catalonha e senhale que i a un arrepè en usatge des lengües cooficiaus en es servicis publics estataus

Era Administracion centrau incomplís mandats constitucionaus e internacionaus en matèria lingüistica e non se desvolopen es politiques establides entà arténher ua major igualtat en es drets lingüistics


Independentaments de quina sigue era orientacion institucionau futura de Catalonha coma conseqüéncia de futurs processi electoraus o de consulta ciutadana, eth proòm demane que se mantengue e s'aprigondisca en modèu lingüistic actuau

Eth proòm, Rafael Ribó, a liurat ath president dera Generalitat e ath Parlament de Catalonha er Informe sus es drets lingüistics en Catalonha. Aguest informe monografic sorgís dera experiéncia acumulada dempús dera creacion dera institucion fins aué e ei motivat per ua voluntat de compilar es qüestions mès relheuantes publicades sus es drets lingüistics en Catalonha e era defensa que n’an hèt eth Proòm e autes institucions.

Segontes eth proòm, era convivéncia lingüistica en Catalonha aué ei un tresaur que cau preservar e fomentar. Atau tanben ac considèren es organismes e es observadors internacionaus que senhalen Catalonha coma modèu de convivéncia lingüistica.

Per tot aquerò, sigue quina sigue era orientacion institucionau, electorau, de consulta que emprenga aguest país, e peth dessús des legitimes diferéncies partidàries, s’a de mantier e aprigondir en modèu lingüistic actuau, coma se desprén dera defensa des drets qu'a hèt era institucion pendent aguesti ans, e tanben dempús d’organismes internacionaus. Aquerò serie era melhor garantia des drets lingüistics per a toti.

Maugrat era constatada bona convivéncia lingüistica, eth proòm denóncie qu'eth Govèrn der Estat espanhou incomplís es mandats constitucionaus e internacionaus en matèria lingüistica. Atau s'evidèncie en propòstes legislatives o de politiques publiques que pòden perjudiciar aguest modèu. Tanben s'evidèncie en incompliments d'articles normatius e mandats internacionaus.

En aguesta madeisha línia s'a prononciat eth Conselh d'Euròpa en es darrèrs informes publicadi peth Comité d'Expèrts sus era aplicacion dera Carta des lengües minoritàries en Espanha, des ans 2008 e 2011, en que s'afirme que cau garantir era preséncia de totes es lengües en es servicis publics estataus e senhale qu'er usatge des lengües cooficiaus en es servicis publics estataus ei en arrepè.

Mancances e melhores

Era institucion a detectat ua sèria de mancances en modèu actuau, es quaus s'aurien de palliar entà poder garantir era efectivitat en usatge dera lengua, entre es quaus destaquen:

1. Er article 3.3 e er article 20 dera Constitucion, orientadi entà garantir un especiau respècte e proteccion as diferentes lengües der Estat e era promocion deth pluralisme lingüistic en es mejans de comunicacion, son pendenti d'èster desvolopadi. Aguest hèt genère ua afectacion negativa que, damb eth pas des ans, acumule grèuges en detriment, precisaments, dera proteccion que requerissen totes es lengües der Estat. Aguesta desatencion tanben afècte eht Conselh de Lengües, organisme creat er an 2007 e que se trape en ua evidenta inactivitat.

2. D'acòrd damb es informes deth Conselh d'Euròpa en matèria de lengües regionaus o minoritàries, er Estat espanhou non complís es requeriments dera Carta en relacion damb es drets lingüistics.

3. Era nauta rotacion deth personau dera Administracion de justícia non contribuís ara consolidacion dera lengua catalana coma estrument de trabalh ne tampòc i ajuden bères inèrcies de bèri membres dera judicatura e era fiscalia quan manifèsten qu'es comunicacions e resolucions efectuades en castellan ja an plea validesa juridica o atribuissen ua voluntat deliberada de dilatar es procediments ara part qu'allègue manca de respècte de drets lingüistics.

4. Eth dret des ciutadans a recéber en castellan, s'atau ac demanen, es comunicacions des administracions publiques catalanes ei compatible damb eth hèt qu'eth catalan sigue era lengua normalment emplegada en es comunicacions adreçades tàs persones fisiques o juridiques residentes en aguest encastre.

5. Maugrat que hè fòrça ans qu'ei vigenta era Lei 1/1998, de 7 de gèr, de politica lingüistica, en encastres dera Administracion der Estat en Catalonha se detècten actuacions que non respècten eth dret qu'assistís es ciutadans de Catalonha a emplegar era lengua pròpria sense exigir cap revirada. Aguesta manca de respècte ei recurrenta en membres des còssi e fòrces de seguretat.

6. En es queishes presentades pes ciutadans deuant eth Proòm se constate eth descontentament damb era manca d'usatge deth catalan en modèus e formularis, en es notificacions o ena documentacion trametuda, maugrat era sollicitud expressa dera persona interessada, en organismes coma era Tresaureria Generau dera Seguretat Sociau, era Agéncia Estatau d'Administracion Tributària, es geréncies deth Cadastre o eth servici public d'ocupacion.

7. Er incompliment de precèptes lingüistics imputable as enterpreses de servicis publics e d'atencion ath public en çò que hè ara senhalizacion, es pannèus d'informacion generau de caractèr fix e es documents d'aufèrta de servicis se considère ua infraccion administrativa ara quau s'a d'aplicar eth regim sancionador en matèria de defensa des consumidors e usatgèrs.

8. Fondamentar sus era basa dera Mocion 16/IX deth Parlament de Catalonha er arxivament, per part dera Agéncia Catalana deth Consum, des denóncies presentades per un supausat incompliment der etiquetatge en catalan de productes non alimentaris non s'ajuste a dret, ja qu'aquerò contraditz eth que preve eth Còdi de consum de Catalonha pes drets lingüistics des consumidors.

Tornar tar inici deth listat de notícies